En aquest vídeo que he penjat avui, es pot mostrar la diferència que hi ha quan estas sense anorèxia, i quan després vas evolucionant (cap a pitjor) quan tens l'anorèxia. En el vídeo també es veu que si la solució es deixar l'anorèxia, o sinó anar amb un metge, algun professional que t'ajudi, o sino que els pares o amb qui convisquis que et contoli la teva dieta.

L'altre dia a l'institut ens van demanat que busquessim una foto del tema del blog que havíem triat.

Quan jo vaig començar a buscar fotos sobre l'anorèxia la majoria de fotos de la gent anorèxica eren models. I una de les preguntes que em vaig fer a mi mateixa va ser:

Creus que cal fer-te mal al teu propi cos, per una professió ben cobrada?

I la resposta que em vaig donar va ser: que per aquesta gent li importa molt més la riquesa i la bellesa que no pas la salut.

L' ANORÈXIA!

Jo, he escollit aquest tema per fer el bloc, perquè es un tema que últimament se'n parla molt, i m'ha semblat un tema molt intrresant. Jo crec que l'anorèxia es una tema molt preocupant, sobretot ara en l'actualitat. L'anorèxia s'ha trobat en molts casos dels adolescents, perquè es aquella edat en que vols presumir més. Però ara també s'està detectant amb gent és gran.

L'anorèxia s'ha iniciat a través de veure un fisíc perfecte i amb curves, i això sobretot s'ha iniciat en els maniquis que veus a l'aparador. Vagis a la botigua que vagis tots els maniquis son d'unes talles molt petites, i amb unes curves perfectes.